Dijous 16 de Gener a les 21:57
De tempesta en tempesta, com en el joc de l’oca al que jugàvem de menuts. I és que fa uns mesos que no passe per ací. Recorde que l’últim dia que vaig tenir ganes d’escriure alguna cosa va ser, també com avui, un dia de tempesta. De fet va ser una de les pitjors catàstrofes que han passat al País Valencià. Una DANA que va arrasar València i els pobles veïns. Una DANA que va destrossar famílies i els cors de la gent. Una catàstrofe que té culpables i de la que tardarem moltíssim en recuperar-nos.
Avui torna a haver tempesta. De fet, ara mateix al poble estem sense llum ni cobertura. Ja fa prou més de tres hores que estem així. Hi havia un pastís al forn acabat de posar que s’ha quedat a mitges, així que, sense res més a fer, i amb la llum de 4 espelmes a sobre la taula, estic buscant la inspiració. Tirarem de la bateria de l’iPad i de la playlist “Dies de Tempesta” (que seguisc sense saber dir si la tempesta era atmosfèrica, emocional o si les dues quan la vaig crear), per a no pensar en la que tenim al damunt.
Ja vaig dir que odie les tempestes, amb totes les meues forces. Però ara que només plou, ha deixat de tronar i sembla que ha donat una treva, puc respirar un poc.
I pensar en que ja ha passat el Nadal. En que fa 4 dies era estiu i JA HA PASSAT NADAL! Com és possible que el temps passe tan ràpid? Benvingut any nou! En fi, jo sóc de les que pensa que això de fer llista de propòsits d’any nou és una tonteria com un piano de gran. La majoria no es compleixen i acabes l’any amb la mateixa ansietat que el comences per no haver aconseguit allò que volies. Però és que acabes trobant-ne de nous que ni tan sols tenies previstos i que t’acaben fent igual o més il·lusió que els inicials. Per tant, el que jo dic, una tonteria com un piano. Allò que haja de vindre, vindrà igual. Tanmateix, jo sí espere que el 2025 em regale molts moments inoblidables com ha fet el 2024.
Del balanç dels dos últims mesos de l’any diré que van vindre intensets. Família, amics, aniversaris, molta música en directe i viatges. Paisatges molt verds amb els que tenia ganes de retrobar-me i molt de fred (sí, m’agrada molt el fred i si neva, millor que millor). I el Nadal. Que enguany ha sigut raret. Ni la meitat d’esperit nadalenc que la resta d’anys. De fet, l’arbre el vaig muntar el dia 24 de desembre a migdia “in extremis”, perquè arribava el nebot a casa i va guanyar la lluita la il·lusió de veure les festes i la màgia a través dels seus ulls. Això sí, els calendaris d’Advent no han faltat que el formatge és sagrat!!
I per si tu que estàs llegint açò t’ho preguntes, les mateixes ganes que vaig tenir per muntar l’arbre, tinc ara de desmuntar-lo. Ací segueix, al racó. Se m’ha fet bola, i no hi ha forma de llevar-lo. Però sí, crec que d’aquest cap de setmana ja no passa.
I hosti tu, que ja estem a meitat de gener! Falta poc més d’un mes per poder celebrar que he donat una altra volta al Sol!
Canviant de tema, estic pensant en la sort de viure al poble en un dia de pluja, i m’està venint al cap sense voler, el famós vídeo del senyor de La Ribera. El de “per què s’inunda el pont?”, l’alcalde i el “A BANDA”!!
En fi personetes, crec que vaig a llegir un bon llibre al sofà, tapadeta amb la manteta i a la llum de les espelmes. Seguirem esperant que torne la llum.
Feu bondat!
Actualització 17 de gener a les 6:00
Per si voleu saber com va acabar l’aventura, la llum va tornar a les 2:38, però se’n va tornar a anar. Avui tenim llum però no sé el que durarà. El pastís ha anat a les escombraries. A casa ho tinc tot de llum, no s’ha escalfat l’aigua i la dutxa serà amb aigua freda. I segueix plovent, però no trona. El dia pinta meravellós (ironia “mode on”).
