Una abraçada. Avui només necessitaria una abraçada. Una abraçada de les llargues. De les apretadetes. De les que curen l’ànima.
Crec fermament en el poder d’una abraçada. I és que en algun moment vaig llegir que les abraçades llargues, les que duren més de 20 segons, tenen incomptables beneficis. Se secreta oxitocina. Es redueixen els nivells de cortisol. S’alliberen serotonina i dopamina. Augmenten la melatonina. Disminueixen la freqüència cardíaca i la pressió arterial. Milloren l’humor, disminueixen l’ansietat i l’estrès. Milloren l’autoestima. Donen sensació de protecció i seguretat. Ajuden a regular la son. Disminueixen la sensació de solitud, el dolor, la por i la tristesa…
I en dies com aquests últims, on el tsunami arrasa amb tot dia rere dia, la son m’ha abandonat i la ment dóna voltes com una centrifugadora, necessitaria eixos 20-30 segons de calma i no pensar en res.
Una abraçada llarga. Avui només demane això…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada