I així sense adonar-me’n, ja estem a meitat setembre i ha passat l’estiu. I sincerament encara no sé com ha pogut passar tan ràpid. Crec que feia anys que no el gaudia tant.
Han sigut uns mesos intensos, de no parar. Aplecs, concerts, un viatge màgic a Navarra, retrobaments amb amics i amigues que feia anys que no veia… El lema ha estat un poc com diu la cançó: ja dormiré quan s’acabe l’estiu.
Han passat tantes, tantes coses, que no sé ben bé per on començar.
Finals de juny, Aplec del Penyagolosa, concert de Zetak en gran companyia. I en un moment de bogeria màxima, ja tinc entrades per al Nafarroa Arena.
Comencen les vacances de juliol, Feslloc a Benlloc. Retrobaments que fan recordar amb nostàlgia grans moments viscuts. Dimonis, dolçaina, Miranda d’Ebre, la Jonquera i Sant Antonis. Molta música, alcohol i festa grossa.
Finals de juliol, Aplec dels Ports. Més festa. Ací vaig pringar i el cap de setmana sencer va ser “una serie de catastróficas desdichas” que va acabar en un esquinç de genoll i turmell. Que val, si em coneixes ja saps que jo amb una ratlla de boli entropesse, però allò semblava una broma de molt mal gust… Si alguna cosa vaig traure en clar és que s’ha de buscar allotjament al mateix poble de l’Aplec, fes-me cas. Ah! I que si portes jaqueta et sobrarà, i si no en portes, acabaràs congelat jajaja.
Primera quinzena d’agost: tornada a la feina. Moltes hores en poques dies, doblatges que semblaven no tindre final i molta responsabilitat. I restant les dies al calendari per al segon període de vacances.
Però, finalment, va arribar eixe viatge que tant de temps portava esperant. Exactament tres anys. I que per circumstàncies es va anar posposant i semblava no arribar. Però, estimat lector o estimada lectora, en aquesta vida tard o d’hora tot arriba, i aquest viatge quedarà marcat sempre a la memòria. Un viatge màgic amb molt de verd, molta aigua, bon menjar, gent meravellosa i aprendre un poc d’euskera. Però d’açò en podem parlar un altre dia.
I és així com, de moment en moment, i de festa en festa ha arribat setembre. De nou carreteres plenes i gent atrafegada. Nou curs per a mestres, nens i nenes. Nova tornada a la normalitat per a tothom i per a mi la necessitat de posar per escrit certes coses.
Pense que, d’ara endavant, els estius tindran un altre color. Potser acabaré per no odiar-los tant. Ja només queda superar alguns traumes i alguns complexos. Però aquest és un altre tema.
Si he de fer un resum et diré que, molt probablement, ha estat un dels millors estius que recorde, però…
Podria arribar ja el fred? Per favor i gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada